Sempre he dit que no volia penjar coses aqui que n’estiguessin relacionades amb la meva vida personal però… potser ara sigui el moment. Llegeu-ne.
Si en saps el pler no estalviïs el bes,
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després,
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
més com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-,
com més roent, més fidel la besada.
¿Qué hauries fet si mories abans,
sense altre fruit, que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta-.
Quan besis, beu, curi el beire el temor,
Besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar, i si et quedava enyor,
Besa de nou, que la vida és comptada.
Abril 10, 2008 at 1:53 pm
Què macooo…
Estic aprenent més de literatura al teu blog que en tota la meva vida estudiantil…
Me ha gustado mucho la poesía, alomejor tendrías que traducirla para que pudiera disfrutarla más gente castellanoparlante.
Eso es… besemos y dejémonos besar…
¡Un BESO!
Abril 10, 2008 at 10:25 pm
Con lo cotillas que somos, no vas a poner nada personal?? I QUÈ MÉS!!
Al final no es “Mester”
Un petó molt fort.
(deixa´t besar, i tu besa després)es bonic.
Abril 10, 2008 at 10:34 pm
aquest es per tu…
I el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m’ha posat
li deia així
baix baixet
a l’orella:
sota els teus ulls,
és un bes el que em plau.
adéu.
Abril 14, 2008 at 10:15 pm
per acompanyar a les tevas lletras…
http://es.youtube.com/watch?v=BIVxhl6f_0w
Abril 16, 2008 at 6:48 pm
li trobat bonica, més que bonica.
Dóna’m la mà
(Joan Salvat-Papasseit – Toti Soler)
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Abril 16, 2008 at 11:53 pm
Has triat una que ès molt bona. Una dels que més m’agraden de Salvat-Pappasseit; i encara que no n’hi ès la mateixa, la va fer servir d’inspiració Lluis Llach quan va composar la seva pròpia versió.
Molt maca.
(la cançò ès la BSO de Salvador Puig, oi?)
Abril 17, 2008 at 9:09 am
si, ho és.
aquesta canço l´escolto molt, pots ser massa i tot. Ara ho faig.
una abraçada.
( mientras hay vida hay esperanza)esto reza la pelicula de Salvador.